Translate

diumenge, 7 de gener del 2018

Com buscar escola?

Ja s'apropen els dies de portes obertes, i per a molts pares, sobretot els que tenen fills de 2 anys, comencen els dubtes.

Primer de tot, hem de tenir clar que, tot i que el parvulari es pot fer a l'escola pública, no és obligatòria l'escolarització dels infants fins a primària.

Fa uns quants anys, els infants de 3 anys, si s'escolaritzaven, era a l'escola bressol. Per temes polítics i econòmics, P-3 (Parvulari per als infants de 3 anys) es va integrar dins de les escoles "dels grans".
En aquell moment, entre els votants, es tenia la necessitat d'escolaritzar als infants per temes d'horaris de la feina dels pares, i en comptes d'invertir en escoles bressol públiques, es va integrar P-3 a les escoles ordinàries per estalviar en costos.

La conseqüència de fer anar a infants de 3 anys a l'escola va ser:
- Espais poc adequats a l'edat de l'infant.
- Ràtios més grans per aula.
- Menys personal per atendre a més alumnes.
- Accelerar l'adquisició d'hàbits i coneixements per part dels infants (Per exemple, aprendre a anar al WC sols, ja que no hi ha prou personal per a fer els canvis de bolquers).

Tot plegat genera molts dubtes i pors als pares que busquen escola.

El segon punt a l'hora de buscar escola és tenir MOLT CLAR que hi ha coses que s'aprenen a casa.
L'escola ensenya als infants certes matèries i reforça hàbits, però és a casa on aprendrà a ser constant, a ser respectuós, a il·lusionar-se amb l'aprenentatge i tots els hàbits i tarannà de la vida diària.

Per això no hem de patir tant per si l'escola que trieu serà la ideal, ja que les coses bàsiques que ha de saber el nen/a les porta de casa, i serà igual si, per exemple (ara seré exagerada), no es dóna prou xinès a l'escola, perquè si vosaltres li heu inculcat l'amor per aprendre i la constància, ell/a avançarà molt de pressa en l'aprenentatge del xinès o buscarà informació i estímuls fora de l'aula que li permetin aprendre adequadament aquesta llengua.

La meva principal recomanació és que us feu una llista, amb els vostres dubtes, per poder plantejar-les a l'equip directiu de les escoles, durant les jornades de portes obertes.

Us faré un llistat de criteris a tenir en compte a l'hora de buscar escola i possibles preguntes a fer en les reunions de portes obertes.

Tenint en compte que volem portar el màxim de temps possible al nostre fill/a a aquesta escola, també he posat ítems que seran vàlids per quan siguin més grans.

CRITERIS A L'HORA DE BUSCAR ESCOLA:


RÀTIO I LÍNIES PER NIVELL

Quan busquem escola, sobretot en grans ciutats, ens hauríem d'informar sobre el tema de ràtios i el nombre de línies per nivell.

La ràtio és la quantitat d'infants que té a càrrec seu l'adult. La ràtio no només es té en compte a l'aula, sinó durant les excursions, les hores de menjador i extraescolars.

La ràtio per a P-3, per al curs 2017-18, serà de 22 alumnes per cada mestre.
En algunes escoles es té personal auxiliar per ajudar (TEI: Tècnic d'educació infantil), normalment un TEI per a compartir amb tot el parvulari.

Ara feu els comptes, imagineu que un nen de la classe del vostre fill se li escapa el pipí, i a l'aula de P-5 hi ha una nena que ha vomitat. Per molt que el/la mestre de la classe del vostre nen cridi al personal auxiliar perquè canviï el pipí, potser l'auxiliar està netejant el vòmit, i l'aula no es pot quedar mai sola. D'aquí la importància de què els infants entrin a P-3 amb un nivell d'hàbits adequat.

Les línies per nivell són les quantitats d'aules que hi ha a l'escola per a cada edat, en aquest cas seria: quantes aules de P-3 té l'escola.
Això pot no suposar cap problema segons com estigui organitzada l'escola o les expectatives que tingueu posades en les relacions humanes entre alumnat. Pot ser que si hi ha 4 línies per a cada curs, els alumnes mai s'arribin a conèixer del tot entre ells.
En escoles més petites professorat i alumnes es coneixen entre ells, vagin a la classe que vagin. Això pot ser un avantatge o un desavantatge, segons es miri.


INSTAL·LACIONS

Quan aneu a veure una possible escola per al vostre fill, no mireu tant si l'edifici és nou o vell, si no la seva conservació i higiene.

Un edifici vell pot ser igual de vàlid que un de nou si no hi ha pintades a les parets, els patis estan cuidats i no hi ha brossa per tot arreu. Com més cuidada estigui l'escola voldrà dir que els infants que hi van la cuiden i tenen uns bons hàbits d'higiene, que els adults vetllen perquè es conservin les instal·lacions i que l'AMPA inverteix temps, esforços i diners en què l'espai on passen tantes hores els seus fills sigui agradable.

Els patis són molt importants en una escola:
- Tenen sorral, pales i cubells?
- El pati de parvulari està separat del dels grans?
- Hi ha ombra per als dies de calor?
- Hi ha papereres i bancs on seure?
- El pati dels grans té espai per al joc lliure o només hi ha pista de futbol?

També ens poden donar pistes sobre com és el dia a dia a l'aula amb la decoració dels passadissos i de la classe. No és el mateix una aula buida amb la pintura mig arrencada i les parets brutes de les rascades de les taules, que una aula lluminosa, amb material fet pels infants decorant la paret, llibres de consulta ben conservats a l'abast dels nens i d'aspecte acollidor.
També hem de mirar si les aules de parvulari tenen WC propi a cada classe o a prop, si l'aula de P-3 té canviador, etc.

Ara que està de moda el treball per projectes, on els alumnes formen petits equips i no han d'estar asseguts tot el dia per aprendre, també ens podem fixar en la configuració de les taules. Hi ha taules per a treballar en equip? Hi ha espais de consulta de material bibliogràfic o per als ordinadors?
Pensem que els nens i nenes de parvulari no solen aguantar més de 20 o 30 minuts seguits asseguts en una cadira. Estan les aules de parvulari preparades per als nens petits o són iguals a les dels nens de cicle superior?

Un altre criteri en observar les instal·lacions seran els espais comuns.
- Tenen biblioteca?
- La biblioteca és d'ús lliure?
- Tenen aula de psicomotricitat?
- Els dies de pluja tenen espais per fer psicomotricitat i per jugar (quan no es pot sortir al pati).
- El menjador té el WC a prop? Té neteja mans a l'alçada dels més petits?
- On dormen la migdiada els petits del menjador?
- La higiene és l'adequada en WC, menjador, aules i zones comuns?



PROXIMITAT

La proximitat de l'escola amb la llar és dels criteris més importants a tenir en compte.

- Una escola a prop de casa evitarà les "carreres" a l'hora de l'esmorzar i de vestir-se de bon matí. Si hem de córrer, que no sigui a les sis del matí.
- També ens treure'm de sobre l'obligació d'agafar el cotxe o qualsevol altre transport per a fer el recorregut: Menys estrès, menys diners, menys probabilitats d'accidents i menys contaminació.
- Quan els nens/es siguin més grans podran anar al cole caminant, sols o amb els companys de classe.
- Facilita la coneixença dels veïns i poder quedar amb els companys del cole després de classe.
- Facilita poder fer extraescolars a la mateixa escola. Si les extraescolars les porta l'AMPA de l'escola, solen ser més econòmiques.
A llarg termini, també haurem de tenir en compte, si a prop de l'escola o dins del recinte escolar, hi ha institut.


MÈTODES EDUCATIUS I MESTRES IDEALS
Sobre els mètodes educatius us vull ressaltar dues coses:

- Pot ser que al llarg dels anys, la dinàmica de l'escola de l'infant canviï. Perquè cada dos per tres es canvien les lleis i les modes educatives i l'escola s'adapta a elles.
- El mètode educatiu serà un èxit o un fracàs segons els interessos de l'alumne i els professors. Si el professor que li toca aquell any al teu fill no creu en aquella manera d'ensenyar, no serà el mateix que un professor que li encanti. Però per molt que l'alumne tingui un professor molt il·lusionat, si ell mateix no està motivat per aprendre o l'alumne té més facilitats per aprendre d'una altra manera, no aprendrà al mateix nivell que de l'altra manera.

Llavors, que podem fer al respecte? No estressar-nos.

A l'hora de triar escola podem donar més punts a l'escola que segueix el mètode que ens agrada, però tampoc cal patir si quan ens expliquen el mètode que segueixen no és al 100% ideal per a nosaltres.
Hem de mirar-ho des d'un punt de vista més general, veure si els professors estan convençuts del que expliquen, si els alumnes de l'escola fa molts anys que el segueixen o és nou i com funciona en tema de resultats acadèmics.

Hem de pensar, que dins de les mancances de personal o pressupost que pugui tenir l'escola, els mestres i tutors sempre fan un esforç perquè els seus alumnes aprenguin el més possible i de la millor manera. Si al llarg del curs al teu fill/a (o al grup classe) no li funciona la manera d'aprendre que s'està seguint a l'escola, els mestres s'adaptaran al nen/a perquè tregui el millor d'ell/a mateix.

Sobre els Mestres ideals? No existeixen. Potser el mestre de P-4 de l'escola serà l'ideal per a la mare de la Martina, però el pitjor per al pare del Marc.

Igual que els adults encaixem millor amb una persona o amb un altre, als infants els passa igual. El que és important és que els infants aprenguin a adaptar-se a cada mestre i a les seves exigències sense fer-ne un drama i aprenent el millor que li pugui aportar aquest, segurament a l'any següent o a l'altre, tindrà un nou mestre. Com a pares, hem d'ensenyar a respectar a tots per igual, sigui com sigui la persona, ens caigui bé o no.


NIVELL EDUCATIU DEL CENTRE

El nivell educatiu del centre serà l'indicador de si l'escola és capaç d'ensenyar als infants tot el que entra al currículum per llei.

Per a saber amb quin nivell surten de l'escola els infants que van a aquell centre, hem de saber els resultats de les proves de nivell en el cas de primària i secundària i si tenen institut, ens podrien servir les notes de la selectivitat.

-     Les notes de nivell de la primària s'obtenen a través de proves que es fan als alumnes d'aquella escola, però que corregeixen professors d'altres centres.

A través d'aquestes proves sabrem si el centre que ens agrada és el primer en matemàtiques de la ciutat o el tercer en llengua, per exemple.

-    No ens serviria, per exemple, que l'escola o que altres pares ens diguin que surten del centre amb l'anglès com si fos la seva llengua materna, ja que no és una dada fiable, sinó l'opinió d'aquella persona.


És millor que des de l'escola o a través dels diaris locals i internet ens informem exactament d'aquests resultats. Així no caurem en publicitats enganyoses d'algunes escoles, on ens venen els resultats de les extraescolars, com a nivell general del centre.

COMPANYS D'AULA

Moltes vegades es tria el centre a partir de la raça, l'ètnia o nivell social general dels infants que van a aquella escola.

I em sap greu ser tan taxativa en aquest tema, però això és ser racista, per moltes excuses que ens posem a nosaltres mateixos o als altres.


Anem a parlar del tema breument:
- Mestres: Per molt que l'escola estigui en un barri o en un altre, els mestres tindran la seva titulació. I molt possiblement són catalans o valencians, ja que es necessita el català per a exercir com a mestre a Catalunya. Així que el nivell de l'escola no patirà en aquest sentit.
- Nens que puguin baixar el nivell de l'aula pel tema d'idiomes: Estem en època de crisis, així que els immigrants prefereixen anar a altres països abans que venir al nostre a mig curs, això vol dir que la majoria dels infants començaran a P-3, igual que el teu fill. El que passarà és que la llengua vehicular a l'escola, a Catalunya (per ara), és el català, però que molts nens no l'entendran perquè parlen castellà o altres idiomes a casa. En unes setmanes o pocs mesos es posaran al dia tots plegats. El pitjor que pot passar és que a l'hora del pati, aprenguin una llengua nova que els serveixi per a trobar feina quan siguin grans. Si per algun casual comencés un nen a mig curs, i no sap el català, l'escola proporcionarà un mestre de reforç a aquest infant fins que es posi al dia.
- Famílies problemàtiques: A l'aula només i van els infants. Normalment els pares de les famílies problemàtiques no es dediquen a l'AMPA. Si hi ha algun problema amb una família, serà un tema que haurà de resoldre l'equip directiu i els mestres, no els altres pares.
- Nens conflictius: A totes les escoles, siguin d'on siguin els infants, poden haver-hi nens conflictius. Aquest és un tema que hauran de resoldre els mestres i l'equip directiu. I sempre hem de recordar que estem parlant de nens de parvulari o primària.
- Absentisme escolar: En aquest cas haurem de preguntar a l'escola com afecta aquest tema al grup classe. Hem d'exigir que el nostre fill/a no perdi nivell com a resultat d'esperar als companys que no van a l'aula cada dia.
- Temes religiosos: Si l'escola és pública, hem de recordar que l'escola pública a Espanya és laica. Si volem que els nostres fills aprenguin sobre certa religió, podem demanar a l'escola que ens proporcionin a un mestre que ens doni aquestes hores, però la resta de classes han de ser laiques. Hem d'acceptar que a la família de cada nen processin una religió o l'altra, igual que ells accepten la nostra. La religió de cada un és un tema privat d'aquella família, que no el fa ni més ni menys davant dels altres.



No podrem donar com a excusa al nostre racisme, que la gent de fora o d'altres ètnies no vol integrar-se, si nosaltres no donem l'oportunitat de què ells s'integrin.

I si a l'escola més propera a casa nostre hi ha gent de tot arreu, és perquè són veïns nostres i has acceptat viure al mateix barri.

Les diferències ens enriqueixen, i els infants no veuen races ni religions, veuen companys amb qui jugar i aprendre.



MENJADOR ESCOLAR

Deixar el nen/a al menjador pot fer molta por, sobretot si el nostre fill/a és de "mal menjar". Hi ha pares que precisament deixen a la canalla perquè s'acostumin a menjar de tot.
Algunes de les preguntes que podeu fer al respecte són:
- Quina empresa és responsable del menjador? (Si un cop apuntat el nen/a al menjador hi ha qualsevol incidència, l'empresa és qui es farà responsable i amb qui haureu de parlar per a resoldre qualsevol dubte. L'escola o l'AMPA, normalment, no poden fer res).
- El menjar es farà a l'escola o el portaran de fora?
- Quantes persones es faran càrrec dels nens i de la cuina?
- Quan i a on es pengen els menús?
- Qui pensa els menús? (El cuiner, un dietista, etc.)
- Si l'infant necessita una dieta especial per malaltia, amb quant temps s'ha d'avisar al menjador i amb qui s'ha de parlar?
- Fan menjar especial per a nens vegetarians, amb intoleràncies, al·lèrgies o per als que processen alguna religió en què no es poden menjar certs aliments?
- Durant l'hora del menjador els nens aprenen certs hàbits com: parar la taula, desparar-la, netejar l'espai i reciclar?
- Es treballen els hàbits a taula?
- Fan migdiada? Fins a quina edat?
- Si no volen fer la migdiada que passa?
- Si no volen menjar cert plat quines són les conseqüències per al nen/a? No podrà menjar el següent plat o el postre si no s'acaba el primer? Se l'obliga a menjar o a tastar el que no els agrada?
- Que es fa abans i després del dinar? Tenen temps per al joc lliure o es fan activitats organitzades?
- Com es fa la comunicació casa-menjador?


COSTOS

Per a molts, els diners a invertir en l'educació dels infants pot ser un problema.
Altres, poden pensar que com més diners costi una escola, més grans seran els resultats.

Personalment, crec que l'escola publica a Catalunya és de gran qualitat en tots els centres en general. Però a vegades, per temes de proximitat, per repartiment de zones o per horaris, hem de portar als infants a una escola privada o concertada.

Perquè confio en l'escola pública?
- Tot el personal del centre ha de tenir la titulació en regla.
- El personal docent accedeix anualment, de manera gratuïta, a cursos per a renovar-se.
- Tots els centres reben periòdicament visites d'inspecció (Departament d'ensenyament de la Generalitat).
- Tot el personal fixe del centre, fins i tot els conserges, han de passar exàmens i proves per aconseguir la seva plaça.
- La totalitat dels diners, tant els que posen els pares, com els que posa la societat a través dels impostos, s'inverteix en l'educació de l'infant, i no per a generar diners del sector privat.
- Solen tenir més material i més modern que les escoles privades o concertades.
- La implicació de l'AMPA dins de l'àmbit escolar.
- La immersió lingüística, amb el català com a llengua vehicular.

En tot cas, tant en la pública com en la privada haurem de preguntar quins són els costos extres que podem tenir:
- Cost dels llibres (en moltes escoles estan apostant per compartir llibres o per a no fer-ne servir).
- Costos de material: Aquí entren les cartolines, la cola, llepissós, colors, etc. En moltes escoles aquests diners es cobren un cop a l'any a través de l'AMPA.
- Material informàtic: Hem de preguntar si l'escola obliga als infants a tenir portàtils o tauletes o si s'ha de comprar un ordinador i impressora per a casa. Normalment aquestes despeses s'han de fer quant el nen/a és gran, però és millor tenir-ho clar des d'un principi per a no tenir sorpreses.
- Uniformes: Els uniformes, normalment, només es porten en escoles privades i concertades. Haurem de preguntar el preu i on es compra (normalment les escoles indiquen a quines botigues s'han de comprar). També haurem de preguntar per l'obligatorietat de portat un xandall, bata i motxilla de l'escola i el seu cost. En algunes escoles públiques, l'AMPA també dissenya el seu propi xandall o samarreta.
- Menjador escolar: Portis o no portis als teus fills al menjador, sempre va bé saber el cost de deixar-lo tot l'any, tot el mes o un dia.
- Extraescolars i matiners: És un cost a tenir en compte, sobretot si per temes de feina teniu dificultats per anar a buscar o portar als nens dins de l'horari escolar.
- Calefacció: En algunes escoles privades, la calefacció i altres "extres" els cobren a part.
- Sortides: Durant el curs els infants solen fer sortides relacionades amb el currículum que estiguin treballant. No està de més que preguntem el preu mitjà d'aquestes sortides i si es fan colònies quants dies són i a quin preu van.


HÀBITS I COSTUMS PRÒPIES DE L'INFANT

Amb aquest ítem em vinc a referir al xumet, menjar sols i de tot, bolquers, etc.

Com comentàvem al principi, les ràtios a les escoles són altes (i cada cop es pugen més... és un criteri que ve des del govern per a abaratir en personal i instal·lacions), i no serveix de gaire que ens queixem a l'escola (en tot cas és un criteri que té més a veure amb política i que només amb la mobilització dels pares es podria cridar l'atenció de la societat i partits sobre el tema). El nombre alt d'infants per classe fa difícil que es puguin tenir en compte tots els ritmes de creixença de cada un dels alumnes, tot i que s'intenta.
Per això haurem de preguntar si a P-3 encara es pot anar amb bolquers, xumets, cotxet, etc.
En algunes escoles es deixa un període, durant el primer trimestre, perquè infants i pares s'adaptin al ritme "de nens grans" que s'haurà de portar ara, tot i que és recomanable que s'entri a P-3 sense bolquers ni xumets.

Els infants hauran de fer els esmorzars, dinars i berenars sols, així que a no ser per temes de malalties o incapacitats, és millor que els nens i nenes tinguin ben assolits temes com els de menjar sense ajuda i d'acceptar aliments no triturats.

També haurem de preguntar sobre el període d'adaptació al primer trimestre.
Aquest període serveix perquè els infants de P-3 es puguin incorporar al ritme de l'escola sense tant estrès i a poc a poc. Normalment l'adaptació consisteix a portar al nen/a poques hores al dia a l'aula, amb un grup petit d'alumnes i amb els pares com acompanyants.

Aquesta estona serveix per a conèixer al personal educatiu, l'espai i els companys. Segons l'adaptabilitat de l'infant, cada dia s'allargarà una estona més l'estada a l'escola i els pares deixaran d'acompanyar als petits.

És molt important que els infants puguin incorporar a la seva tutora o tutor com adult de referència, una persona a qui demanar ajuda si la necessiten i amb qui trobar una estabilitat emocional si estan nerviosos o tenen por. Per això és tan important que es compleixi aquest període tal com s'indiqui des de el centre i com a pares intentem tranquil·litzar a l'infant i donar suport al mestre com a persona vàlida per a la tasca.




GuardarGuardarGuardarGuardar
GuardarGuardarGuardarGuardar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada