Translate

dissabte, 8 de juliol del 2017

Els deures són necessaris?

«L'infant té dret al descans i l'esbarjo, al joc i a les activitats pròpies de la seva edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts»
(Article 31 de la convenció dels drets del nen)

Creieu que els infants necessiten fer deures fora de l'horari lectiu? 
Aquest hivern va haver-hi una vaga de deures a moltes escoles, on els infants van portar els deures sense fer. No sé si realment va servir de gaire i si l'objectiu, que els nens i nenes puguin estar el temps lliure amb la família, es va aconseguir...


Fem un pensament: els infants d'avui en dia tenen temps per a gaudir del seu temps lliure tal com ells voldrien?


En els últims anys jo només veig parcs infantils sense infants, parcs on els únics que hi van una estona són nens i nenes menors de 3 anys i construccions de parcs infantils on els majors de 6 anys no hi tenen cabuda. 

Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant (Tonucci)

Veig carrers per on els infants no hi poden anar sols perquè és perillós.


Veig horaris laborals dels adults impossibles de conciliar amb la família i veig a nens i nenes amb agendes més plenes que les d'un ministre. 


Veig com proliferen acadèmies d'anglès i de música on poden anar nadons i activitats extraescolars on totes les hores són d'activitats dirigides.


Cada principi de curs veig a pares i mares fent malabars perquè els seus horaris laborals coincideixin amb les extraescolars dels petits i com intenten convèncer als seus fills que s'ho passaran molt bé anant a l'extraescolar que dura fins a les set i mitja...


També veig a infants de 8 anys que ja no poden ser nens perquè han d'acabar els deures de classe, fer els deures de l'extraescolar d'anglès, assajar amb el violí i llegir una mica del llibre que li fan llegir els pares a casa.

I veig aquests mateixos infants, que arriba'n a l'institut sense cap il·lusió d'aprendre i que només saben distreure l'avorriment amb el mòbil.


I tot plegat em fa molta pena, perquè aquests nens i nenes no sabran el que és jugar fins a les tantes al carrer fins que et cridin per la finestra per sopar i també tinc por del tipus d'adult en què es poden convertir aquests infants que no han tingut l'oportunitat de gestionar el seu propi temps, avorriment i lleure.



Els deures fora de l'horari escolar només són la punta de l'iceberg, però tot i així donen per a molta reflexió:


- Cal fer deures repetitius?

- Són per a repassar o són l'excusa per a entretenir a l'infant mentre els adults fan altres coses?


- Els deures serveixen per a repassar o perquè hi ha un problema de rerefons amb la conciliació laboral? Això va passar amb el debat de la sisena hora, on a parer meu, es va utilitzar l'excusa dels horaris escolars dels nens per ocultar que a les empreses és quasi impossible conciliar vida laboral amb familiar.


- Realment volem dedicar el temps que passem amb els nostres fills barallant-nos amb uns exercicis? No preferim fer activitats culturals, jugar, donar un passeig o que cooperi amb les activitats de la casa?

howwemontessori

- Quan aprendrà l'infant sobre autonomia o ajudar a casa si té el temps just després de l'escola i activitats, per fer els deures, sopar i dormir? No li estem deixant temps perquè ajudi a fer el llit, a parar la taula, escombrar o recollir el que tira, etc.


- No s'hauria d'ajustar el currículum escolar a les hores reals que l'infant passa a l'escola? Així no caldria fer deures després...


- Que passa amb els mètodes d'ensenyament

 que es basen en què l'infant ha de preparar la classe a casa i a l'escola només es tracten els dubtes?

No està tan de moda el treball per projectes? Doncs aquest es basa moltes vegades a fer part de la feina a casa, que passa llavors amb el tema deures?


- Són de repàs o s'està donant nova matèria?


- Els poden fer sols o necessiten algú que els ajudi?


- I si els pares no tenen els coneixements o temps per ajudar a fer els deures, aquest nen/a es quedarà enrere?


- I els deures que es donen a infants d'escola bressol i parvulari on els demanem que "escriguin" el que han fet o que busquin informació de tal tema... Com a educadors, realment creiem que aquests deures han estat fets o han participat en fer-los, els nens/es de l'aula? He vist a pares i mares que van corrents a casa després de l'escola per a emplenar la llibreta viatgera o buscar informació sobre bombers a internet... Llavors els infants es queden sense la seva estona de parc.

Fent la llibreta viatgera de l'escola bressol aprofitant que el peque s'ha adormit

- Perquè donem per suposat que els adults de la família sabran ajudar en els deures? Potser són analfabets, no han anat prou temps a l'escola o simplement, han estat més de 8 hores a la seva feina i volen gaudir de temps de relaxament i de família.


- Els adults acceptaríem que ens fessin treballar després del nostre horari laboral, sense cobrar i agafant temps de la nostra família? (ja sé que en molts casos sí que és així, però és just?).


- Perquè volem que els infants "aprenguin" ja des de petits que la vida és dura i està plena d'activitats que no voldrem fer però que s'han de fer si o sí? Realment no ho aprendran ja per si sols, sense haver de preparar tot d'activitats per a fer-los sentir malament?


- No veiem que els deures plens d'activitats repetitives fan que s'acabi odiant l'escola i que desapareguin les ganes d'aprendre coses noves?


- Volem que les noves generacions relacionin l'escola o l'educació amb avorriment i tedi?


- Realment creiem que obligant als nens/es a llegir tal o qual llibre estimaran la lectura? Als adults no ens agraden tots els llibres, ens agrada triar, perquè no deixem que ells o facin?


- Quan els nens/es podran dedicar temps a jugar? Haurem de dedicar hores lectives al joc? (La veritat és que acaba sent així, una pena).


- Quantes hores passen els infants a l'aire lliure i quantes les passen asseguts a una cadira?


- Si jugant també s'aprèn, perquè a certa edat els "prohibim" dedicar temps al joc a canvi de fer activitats "educatives".


- Realment volem infants que creixin estressats, que portin una agenda tan completa que no quedi temps per avorrir-se? Volem infants que no saben no que és jugar a fet i amagar?


- Tan dolent és que un nen/a s'avorreixi? La imaginació es desenvolupa en moments així...


- Que s'ha fet d'aquell moment de descobrir per un mateix que els ocells viuen en nius o que les marietes tenen ales? O hem canviat per l'aprenentatge a través de llibres, vídeos educatius i fitxes...



Els deures són necessaris?

Si veiem els deures des de la perspectiva d'un adult, ens poden servir per a entretenir als infants durant les hores que no podem estar per ells, sabent que estaran asseguts en una taula sense córrer cap perill i ens serveixen d'exemple perquè els nostres fills entenguin que la vida està plena d'obligacions. 
A vegades he sentit a pares parlar d'aquest tema amb una mena de rancor cap al temps lliure que tenen els infants, com si fos una mena de revenja perquè ells tampoc tenen temps lliure.
Els deures també poden servir com a excusa per a no remoure temes més grans i fatigosos com són la conciliació laboral.

D'altra banda, si estan ben plantejats, poden ser útils per aquells nens que tenen problemes per entendre certs coneixements que s'estiguin treballant en aquell moment i fomentar l'autonomia.

També hi ha escoles que fan estudiar la lliçó com a deures i aprofiten les hores lectives per a investigar sobre el tema que es parla i a resoldre dubtes.

El problema dels deures és que ens treuen hores de vida familiar i moltes vegades els deures estan dirigits específicament per als pares (emplenar la llibreta viatgera, buscar tal informació per internet, fer una disfressa, etc.), que ja arriben cansats de les seves llargues jornades laborals i encara els  queden les feines de la llar i els deures dels nens. Els deures marquen l'horari familiar dels caps de setmana i l'estiu, retalla l'espontaneïtat de decidir a última hora que fer i on anar i provoca mil i una baralles amb els petits.


Vist des del punt dels infants entenem que ells també han de tenir el dret de decidir que fer amb les seves estones de lleure, tenir el dret d'avorrir-se i a jugar hores i hores sense que ningú els molesti, ja que com diu Tonucci "Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant". 
Que seria d'un infant si no el deixem jugar lliurement? Doncs que s'acabaria convertint en un mini adult fastiguejat de l'aprenentatge i sense il·lusió pel seu dia a dia. 

Tot i això, hem de tenir en compte que hi ha nens i nenes a qui els encanta fer deures. Sí, sí, existeixen! Que hem de fer llavors? Oferir-los deures i activitats que els cridin l'atenció i que no els hi faci perdre aquestes ganes de nous coneixements.

Pot ser molt útil repassar la taula de períodes sensibles de Montessori (Aquests períodes de sensibilitat es caracteritzen per una fascinació intensa per aprendre una habilitat o característica particular, per exemple: pujar i baixar escales, ordenar coses, comptar, llegir, entre altres activitats). Si oferim activitats en què es treballa el que en aquell moment fascina a aquell infant, aquest no voldrà deixar de fer allò durant hores i hores. 

El joc també juga a favor nostre, certs jocs o activitats de lleure ajuden a treballar certes àrees de l'aprenentatge, i tot i que l'ideal seria que els nens i nenes juguin al que vulguin en les seves estones de lleure, també els podem proposar certs jocs per a treballar l'àrea que ens interessi.

I sobretot no hem de subestimar les coses que aprenem en el dia a dia, només pel fet d'estar vius.
Quan parlem amb els nens/es a l'hora de dinar, estem treballant vocabulari i a respectar el torn de paraula i si enviem al peque a comprar el pa, treballarà matemàtiques en calcular el canvi i habilitats espacials i socials. 

Com a conclusió diria que els deures, si es donen, s'han d'adaptar al tipus d'ensenyament que s'estigui donant en el centre i a l'alumne, sempre tenint en compte els interessos de l'infant i les seves mancances, perquè aquestes activitats extraescolars es converteixin en les nostres aliades i no en una càrrega per al nen/a i la família.

I no ens hem de sentir culpables si com a educadors no donem deures, és millor motivar a l'alumne perquè vagi a la biblioteca i triï per ell mateix un conte o un TBO o perquè surti al camp i explori la naturalesa, que tenir-lo tancat a casa assegut en una cadira durant hores, i això val tant pels dia a dia com durant les vacances.



+info: Verne
+info: Los replicantes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada